El recorregut fotogràfic de Breslauer

Marianne Breslauer, junt amb la seva companya i amiga Annemarie Schwarzenbach, van decidir emprendre un viatge a Espanya (1933). Aquest no perseguia un objectiu d’oci, sinó que volien treballar de manera conjunta per l’encàrrec que els havia fet una agència. Breslauer fotografiaria i Schwarzenbach es dedicaria a escriure. Les dues amigues van sortir de Montpellier amb un Mercedes en direcció Girona. El recorregut passaria per Barcelona, Sant Sebastià, Andorra, Pamplona, Osca, Loyola i altra vegada en direcció a França, passant per Lourdes i Lió. Va ser allà on van separar-se: Marianne va marxar cap a Zurich i Annemarie es va dirigir a Paris.

per-on-va-anar
Mapa amb el recorregut que van seguir les dues amigues, Breslauer i Scwarzenbach, per Espanya (Primavera del 1933).

És gràcies a les anotacions que Breslauer va fer a la seva agenda i a la descripció que ambdues van fer conjuntament en el seu diari de viatge, que podem saber les sensacions i motivacions dels llocs pels què van estar, alguna aventura que hi van tenir i també les imatges que Marianne va retratar.“Vam passar per Girona per arribar a Barcelona i des d’allà ens vam dirigir al nordoest (…) Vam visitar Loyola abandonada pels Jesuïtes, per tant era per una dona quelcom extraordinari poder visitar aquell lloc” explica Breslauer. A Girona, la fotògrafa va fer-hi la que posteriorment ella mateixa consideraria la seva foto preferida: una nena vestida amb l’uniforme d’una escola de monges (foto de portada). La seva estada a Pamplona venia motivada per les paraules que Hemingway havia escrit en una de les seves novel·les: volien respirar-ne l’”atmosfera tan impressionant”. Les fotografies que va anar fent Breslauer al llarg de tot el viatge són principalment la captació de petits detalls, d’escenes que passen desapercebudes i per les quals ella hi sentia admiració. Pocs monuments i escassos paisatges. A la galeria d’imatges hi predomina la mirada sensible i senzilla de l’autora, on els nens en són els protagonistes.

No obstant això, l’opinió que Breslauer té sobre el seu viatge, ens deixa molt a desitjar: “Espanya va ser per mi un país estrany -tot el contrari d’Itàlia- i quan hi he tornat més tard, només m’ha interessat El Prado. Encara no sabría dir el perquè.”

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s