Cubisme i guerra

(Foto: lavozdeasturias.es)

L’art al marge del desastre

Els artistes cubistes, concentrats a París durant la Primera Guerra Mundial, van continuar explorant els dilemes de l’art tot i tenir el caos i l’horror a tocar. El Museu Picasso ofereix, fins el 5 de febrer, l’exposició titulada “Cubisme i Guerra: el cristall dins la flama”, que mostra els quadres d’aquests pintors en els anys de conflicte. La idea del cristall dins la flama vol simbolitzar aquesta recerca de la puresa estètica envoltada pel foc de la guerra.

Una de les coses que més sorprèn és l’absència de la temàtica de guerra en els quadres (a excepció de Fernand Léger i els seus soldats-màquina). Això mostra el gran esforç que van fer Henri Matisse, Diego Rivera, Juan Gris, Pablo Picasso…, els grans innovadors d’avantguarda, per continuar treballant aliens als desastres de fora del taller.

L’exposició està dividida per anys, i va des de 1913 fins a 1919. Podem veure així quin era l’ambient respirat entre els pioners cubistes a mesura que esclatava i avançava el conflicte.

Des de 1913 ja podem veure com es busca l’espai no perspectiu. Picasso (Cap d’home) i Rivera (Retrat de Jacques Lipschitz) intenten que veiem la figura humana des de tots els angles possibles, intentant representar-los tots en un mateix quadre. Matisse (Flors i ceràmica) intenta crear un espai imaginari, sense la lògica de la realitat.

Del 1915 cal destacar la Natura morta d’avant d’una finestra oberta, Plaça Ravignan de Juan Gris. Veiem clarament la cerca de perspectives diferents. A més, il·lustra la quietud i el buit a fora els carrers: on hi havia el moviment era dins els estudis d’art, com el quadre il·lustra.

El 1916, tot i ser l’any de les batalles més cruentes (Somme i Verdun), la creació cubista no s’atura. Matisse intenta que la seva natura morta no respongui a cap referent real (Carabasses), buscant un espai sense dimensions. També veiem que mentre Rivera i Gris busquen un acabat perfecte, Picasso i Matisse juguen amb la sensació de moviment fent acabats imperfectes. Alguns artistes com Léger i Georges Braque, però, no van poder escapar-se de la lleva. A la sala de 1916 podem veure alguns dibuixos que Léger va fer al front, durant la batalla de Verdun.

Al final de la guerra i sobretot ja el 1919 observem com el cubisme s’obre i esdevé molt més divers. Veiem com Braque evoluciona cap a una pinzellada molt lliure, mentre Picasso i Rivera van cap a un nou realisme.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s