De retorn a l’objecte imprès

Exposició Fenòmen Fotollibre, al CCCB

El CCCB ha inaugurat aquest 17 de març a la tarda l’exposició Fenomen Fotollibre. Aquesta vol reivindicar el fotollibre dins la cultura visual contemporània i apropar-lo a un públic més ampli, remarcant així la importància de l’objecte imprès fins i tot ara que ens trobem dins l’era digital. A part de ser l’eina perfecte per mostrar el treball dels artistes, és l’àmbit idoni per a l’experimentació i la creativitat. La fotografia permet plasmar i transmetre la realitat d’una manera més directa i alhora punyent. Ja ho diuen que “una imatge val més que mil paraules”.

I és que l’exposició pretén ajuntar el col·lectiu format per fotògrafs, autors, dissenyadors, impressors i editors per mostrar les seves respectives visions sobre aspectes concrets. El mitjà per fer-ho: el fotollibre. Tot això, contemplat amb la mirada de 9 comissaris internacionals i experts en la matèria.

L’exhibició es divideix en les següents seccions:

  • La visió del col·leccionista: El comissari que s’encarrega d’aquesta secció és Martin Parr. Hi trobem disposats en vitrines els llibres que ell mateix ha escollit per oferir una perspectiva completa de la història del fotollibre.

  • Llibres de propaganda vs. Llibres de protesta:  Aquesta secció mostra la diferència entre ambdós llibres: el primer és per se gairebé exclusivament un instrument de l’status quo i dels seus defensors (govern, institucions, empreses…), mentre que el segon és l’instrument de tots aquells que volen canviar o reformar el sistema i, implícitament, guanyar un cert grau de drets.
  • Reading New York: Aquí hi trobem un ‘photobook study’ sobre “Life is good and good for you in New York” de William Klein (1956), el qual és considerat una de les obres fonamentals del fenomen fotollibre.
  • Cinc aspectes dels fotollibres japonesos:  El Japó va ser el primer país en el què es van començar a editar fotollibres moderns durant les dècades del 1920 al 1930. Després de la Segona Guerra Mundial, els ideals democràtics van tenir un pes important dins del clima social, cosa que va provocar que l’exhibició de reproduccions originals no estigués gaire ben vista. Els plantejaments que es presenten es focalitzen cap a la cultura del fotollibre al Japó i els suports que sí que van permetre la producció d’obres mestres.
  • Pràctiques contemporànies – Estació Beta: la secció presenta set projectes que inclouen maquetes les quals il·lustren el moment clau del procés d’elaboració del llibre. Sovint, aquest necessita el suport d’altres mitjans, com ara el vídeo, la instal·lació i la performance.
  • Fascinacions i fracassos: En aquesta secció el que destaca és la naturalitat amb la que estan disposats els objectes. La funció és estrictament pràctica i pretén eixamplar la visió sobre què és propi d’un museu i què no. Les regles deixen d’existir i això fa que hi hagi sorpreses amagades a cada racó.

 

El més destacable és la part final de l’exposició. Trobem el museu convertit en una biblioteca de fotollibres contemporanis disposats per al públic amb la finalitat de ser fullejats amb calma i analitzats subjectivament.

___________

Llibre de la imatge: “My Lagos”, Robin Hammond

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s