El Fotopres de l’Obra Social ‘La Caixa’ inaugura la seva 20a edició

Un any més, l’Obra Social “la Caixa” torna a presentar els deu treballs seleccionats a la 20a convocatòria del Fotopres. Aquests mostren l’amplitud d’interessos del documentalisme actual i utilitzen la fotografia com a eina de denúncia a través de les 10 temàtiques que ocupa l’exposició. El pas de la instantània al relat, de l’objectivitat a la mirada subjectiva o de la necessitat de documentar els fets a la investigació fa patent un canvi de paradigma pel que fa a la relació del mateix fotògraf amb el públic: l’espectador viu les històries que hi ha darrere de les sèries fotogràfiques, s’hi identifica i en crea el sentit. En definitiva, el protagonisme se l’endú aquell qui observa i contempla més que no pas el qui dispara la instantània.

20170428_160632
Sala 1- Ciudad Real
20170428_160913
Sala 3- Good luck with the future
20170428_160933
Sala 3- Good luck with the future
20170428_162411
Sala 6 – Las17

Els treballs seleccionats (en són 10) passen pels orígens familiars vinculats al món colonial, per la realitat dels joves d’avui en dia que s’acosten als trenta anys sense masses expectatives, per la solitud dels pares que es fan grans…També hi ha lloc pels conflictes d’avui en dia, la bombolla dels rics de Beirut o la marginació dels barris de cases barates creades a la dècada dels 50. Al llarg d’aquest recorregut, el públic pot fer un tast de les diferents problemàtiques i a la vegada conscienciar-se de la quantitat de situacions que fins ara havien quedat normalitzades i silenciades.

Les 10 sales que conformen l’exposició són les següents:

  1. Ciudad Real – de Carlos García
  2. Corea, una historia paralela – d’Alejandro S. Garrido
  3. Good luck with the future – de Dani Pujalta & Rita Puig-Serra
  4. Bubble Beirut – d’Anna Bosch
  5. ¿Y tu, por qué eres negro? – de Rubén H. Bermúdez
  6. Las17 – de Laia Abril
  7. Mamá – de Nacho Caravia
  8. Hereafter – de Federico Clavarino
  9. Arquitectura espontánea – de Nicolás Combano
  10. Thecolorsmountain.org – de Arturo R. Castillo & David Rodriguez
20170428_162754
Sala 7 – Mamá
20170428_163723
Sala 9 – Arquitectura espontánea

Sala 7 - Mamá

El Museu Picasso mostra l’evolució de l’artista a través dels seus retrats

El Museu Picasso de Barcelona presenta del 17 de març al 25 juny l’exposició Picasso. Retrats. El retrat és un gènere que l’artista va treballar molt i que pren molta importància en l’obra del pintor malagueny. Amb la col·laboració del National Portait Gallery de Londres el Museu Picasso de Barcelona mostra com la figura humana va ser una de les obsessions pictòriques principals de l’artista i com el retrat va ocupar un lloc imprescindible en la seva trajectòria. Al llarg de l’exposició és pot apreciar com Picasso explota multitud de tècniques i estils que faran tant singular la seva carrera artística. Continue reading “El Museu Picasso mostra l’evolució de l’artista a través dels seus retrats”

La poètica quotidiana de Torné Esquius

El MNAC exhibeix, del 7 d’abril al 9 de juliol, l’exposició “Torné Esquius. Poètica quotidiana“. Una exposició d’un autor ambivalent, il·lustrador de professió i també pintor. A l’exposició es pot apreciar la dualitat també entre el Torné Esquius genuí, més recollit i tosc, i el que mostra de si mateix a les revistes on treballava: uns dibuixos molt més elaborats, on hi apareix molt més la figura humana.

A l’esquerra de l’exposició ens hi trobem els seus dibuixos i a la dreta les seves pintures, per escenificar les seves dos professions. La formació d’Esquius fou molt sòlida (va ser company de classe de Picasso) i el 1905 es va instal·lar a París, on va il·lustrar revistes com Le Rire. Continue reading “La poètica quotidiana de Torné Esquius”

El MNAC redescobreix a Torné Esquius

Un il·lustrador únic entre el modernisme i el noucentisme

Aquest dijous 6 d’abril al MNAC va tenir lloc la xerrada inaugural de l’exposició “Torné Esquius. Poètica Quotidiana“, que s’exhibirà del 7 d’abril al 9 de juliol. Pere Torné Esquius fou un ilustrador i pintor a qui s’ha etiquetat de modernista i de noucentista. Però la seva pintura tenia característiques com la tosquedat, l’absència de figures humanes o un cert element pertorbador que el fan únic.  Continue reading “El MNAC redescobreix a Torné Esquius”